Fa temps que no escribia. Ja saps, horaris, feina… esdevemiments, manca de temps. Ja saps.
Fa temps i en farà més, no és per falta de ganes; seràn els horaris, la feina, la manca de temps.
La malaltia ha volgut quedar-s’hi, no passar de llarg, de moment. Lluitarà però lluitarem, ho intentarà i ho intentarem, farà força i nosaltres en farem més.
Temps al temps, ja veuràs qui guanya.
Ara necessito deixar-me agafar la mà, que em diguis que tot sortirà bé, que em facis una abraçada d’aquelles que estrenyen quan veus que intento dir una sola paraula.
Fins aviat, princesa. Estaré aquí mateix.
