El dia pintava bé, s’ha anat una mica l’alergia, rutina més o menys planejada, agradable, passar el dia el millor possible. Deures fets, i a escollir entre gimnàs (el dia estava tapat) o anar a correr, ruta llarga si podia ser. I de tant en tant, ets l’escollit i et toca viure una experiència nova. És curiòs com els petits canvis afecten tant als esdeveniments. Doncs ja sigui per haver canviat l’horari de sortida, o la tasca que anava a fer, o què se jo… L’ordre dels factors, avui m’ha alterat el producte.
Ja se que és el mateix discurs de sempre: ningú no te la culpa, jo entre ells. Avui ha sigut una mica el detonant, la gota… I com acostuma a passar, el dia que aparentment menys raó tens per esclatar, esclates. Però crec que ho he fet per pura necessitat, no ho tenia planejat. Ningú no m’hauria de veure plorar, no teniu cap culpa, que puc dir.
I tot això abans d’anar a la feina. I no se el panorama que tindré quan torni a casa. Pero matitzo una cosa de la penitència que he sentit abans: me la voldràn fer pagar, però donaré a les coses la importancia que tinguin, i a partir d’aquí ja parlarem. Que si no m’estimo jo, qui ho farà? I si algú més ho fa, de moment, no ho fa millor que jo.
Dixit.
P.D. Avui sense musica, ja saps.
