Gateta, passa i escolta…
Era dilluns, podia ser qualsevol altre dia, era de dia, podia ser qualsevol altre moment del dia, erem a la platja… fins i tot podia haver estat qualsevol altre lloc, i hi era amb tu i aixo no ho canvio.
I tu no se el perquè em dius que ets més gran que jo i irònicament dius que ets vella i gran i jo et recordo que veig bellesa i grandesa i no pas vellesa…
I el mar i jo hem tingut la sort de tenir-te per uns moments, abraçats, i tu somreies, no paraves de somriure, i els petons de sal s’han transformats en els preferits, ara et costarà arribar al nivell amb un petò dels altres.
I el mar et dominava a tu més que a mi, a mi em deixava sortir i a tu… A tu t’endinsava en el seu ser, a mi em feia fora.
I el cel, el cel ha volgut veure’ns els dos allà, estirats, a la tovallola dels dilluns al sol, cabell mullat, pell amb gust de sal, ulls clars i intens, petits grans de sal encara a la pell, a les espatlles, a llocs que no et confessaré que mirava quan no miraves.
I la tovallola i només la tovallola ha volgut ser testimoni de com t’he volgut fer tocar el cel, de quina comunió podem arribar a tenir, em sentia connectat a tu i ho podiem estar més, al menys ho dessitjàvem (diguem que no i ho esborro tot).
I la maleïda cançó sense emoció ha fet vibrar tot i acompanyava els moviments del plaer, i no t’he fet cas, la teva boca de tant en tant deia “atura’t, va atura’t”, però jo sempre he fet més cas dels teus ulls, sobretot si estàn mig en blanc, i dels teus llabis mossegats i de la teva cara de plaer que mai podré descriure ni oblidar.
I el camí de tornada a la realitat, amb les ulleres de la confessió… Això no m’ha agradat menys. Tindrem moltes tardas tu i jo de xerrar, d’acumular intercanvis d’experiències, de dessitjar que arribin aquestes tardas i explicar-nos coses, fantasies i experiències viscudes i escoltades i per favor, que sigui en un lloc públic, ja saps que si és en privat em deixaré agafar dels canells i quan la meva esquena toqui la paret seré teu, gairebé teu.
Per acabar, saps que ha passat quan m’he pogut quedar sol? Com tu no hi eres, com no volies estar o no podies (físicament, és clar) doncs he deixat volar la imaginació i… Fes volar la teva i no arribaràs a la meitat de la temperatura que he tingut jo avui.
M’aturo perquè sóc bo, o dolent, o perquè vull que continuïs tu.
