Els secrets

No li diguis a ningú… estàs fent el teu dia a dia i jo t’estic imaginant amb aquell vestit negre, d’estiu, que et queda tan bé.

No li diguis a ningú… estàs provocant que et miri i no ho faig, i ho faig per a que em provoquis més i t’acostis a mi amb alguna excusa.

No se’t passi pel cap dir-li a ningú… que em moro de ganes d’estar amb tu, estar amb tu vol dir saber de tu o que tinguis intenció, ho demostris o no.

No pensis dir-li a ningú… que no estic tan preparat com pensava.

Això si, si vols pots dir-me el que sents, el que penses, serà ben rebut.

Està tot explicat?  Si és que no, és un secret.

Somiava o no?

M’aixeco, bon dia! Són les 7, és diumenge, no puc dormir més… no pot ser! Aprofito i escolto el silenci, i sento ser poc romàntic però haig de dir que sentia la nevera, algun cotxe pel carrer… Ja he anat al lavabo; va vinga, cafè. Calentet. Aromàtic. Descafeïnat, of course. T’escric això, aquí, des de la distància que m’has demanat. Pot ser fins i tot això no és per a tu.

Un moment un moment, el cotxe ha passat de llarg, la nevera ha callat, l’aroma del cafè arriba al meu nas i amb la llum de penombra de la campana extractora… si, ara si, silenci.

Aquesta sensació, queda-te-la, te la regalo, sé que la valoraràs.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.