La Valse d’Amelie – Yann Tiersen
No podia dormir més! 6 del mati, per Déu, si és dia de festa… Els nervis dels reis? Vaig a mirar, hi haurà alguna coseta, ho sospito.
Acabo de veure dos paquetets ben embolicats, trigaré en obrir-los, trigaré més que tu en obrir els teus, segur, aniré a poc a poc disfrutant del moment… m’imagino a mi mateix allà content, somrient, mentre ho faig.
Sort que no es perd la il·lusió, al cap i a la fi fa gràcia que algú pensi en un mateix i tingui un detall, oi?
Espero poder anar a dormir ràpid, sense que ningú no se n’adoni de la meva escapada furtiva i totalment il·legal. Tanco l’ordinador i torno com si res al llit, si em pregunten, em faré el dormit. Ja t’explicaré el que m’han portat els reis, i a tu? Era el que esperaves?
