Placebo – My Sweet Prince
Saps què? Porto bastant bé la teva absència, pensava que et trobaria a faltar més, que al meu dia a dia tot em recordaria a tu, que necessitaria pensar en tu per tal de trobar un momentet de pau.
Saps què? Aquesta nit no he dormit, et vaig explicar coses guardades i gravades i que ara reboten al meu cap, sense parar, com aquell primitiu virus d’ordinador de la època dels monitors de fòsfor. M’han quedat coses en el tinter. Has sigut com sempre una oïdora genial, saps escoltar, sense jutjar i dient el que vols dir i callant quan vols callar, ets una amiga.
I saps què? Dema gaudiré de l’arribada, passaràn els dies i gaudirem també de la estada, no pensaré massa en el que no s’ha de pensar i m’evadiré.
Ho has fet mai, això?
Però saps què? Que tocaré la sorra amb els peus i després amb les mans, i ningú no sabrà que estaré pensant en tu, en que potser estàs fent el mateix, tocant la sorra amb els dits, intentant recordar moments, moments que per únics que són no tornarán, però que en crearem de nous i millors, sempre millors.
Saps una cosa, gateta? Un dels paràgrafs no diu la veritat.
