Pare, te n’has anat, i pare, sento dir-te que no volen fer complir la teva voluntat, aquella persona que tant et deia que t’estimava pare, ara mateix només diu coses en boca teva, només perquè ja no pot replicar. Tú saps que no busquem res material, que volen que es compleixi la teva voluntat, jo sé que entre les teves preferències no hi havia la de mantenir vagues, per això la indignació, per si t’arriba cap vibració, allà on siguis. I la gent, idiotitzada pels diners, què macos.
Si, pare, et trobem molt a faltar, nosaltres i els nostres satèl·lits. Qui serà ara el meu filòsof de capçalera, qui serà la meva referència, com puc continuar, pare? Ara que me n’adono que els fills donen força, i els pares també. Gràcies per seguir existint, allà on siguis.
Merda!
