4 març 2011 a 01:44 (Divendres, Pensaments, Sense musica)
Tags: Divendres
La meva ment nota que et perd. Nota que et perd perquè jo només vull escriure, sense rodolins, i ella em mana que busqui la rima. La meva ment també nota que tu vols una mica més, res més però més, però no ho vols donar ni demanar, perquè no em vols fer mal, no em vols ferir, perquè jo em pensaré que la cosa ha canviat.
La meva ment nota coses, el meu cor també. Pot ser moro amb aquesta frase, però “a gentleman will walk but never run”. Si acabo els meus dies sense tu, haurà valgut la pena.
25 febrer 2011 a 09:05 (Divendres, Pensaments, Sense musica)
Tags: Divendres
Uns llavis, uns llavis que temps enrere t’agradaven, els mateixos que porten la lletra de la teva inicial…
Uns llavis, la comissura dels quals ha canviat la curvatura, ha passat a recta i a curvatura, però una de nova: ja no és convexa, ara és còncava. I no sé si dir o pensar o… callar.
Bon dia des de… no ho sé. Fins ara mateix.
19 febrer 2011 a 00:54 (Divendres, Pensaments, Vivencies)
Tags: Divendres
Setmana, dies, fins i tot hores… cansades, pesades, interminables. Arriba el cap de setmana. Espero intoxicar-me de descans, igual que els dies enrera, d’estrès.
Bon cap de setmana, bon descans.
22 octubre 2010 a 07:10 (Divendres, Pensaments, Sense musica, Vivencies)
Tags: Divendres
Quan t’enfades, què maca estàs. No ho vaig poder veure ahir, però què maca estaves amb mi. Per les teves paraules, per la teva proximitat. Què maco el teu interior, la teva manera de fer, el teu tacte, delicadesa, deixes petjada amb les teves maneres i em fas voler aprendre de tu, un dia més.
Què maca estaves, perquè t’havien d’haver fet pupa i com jo no era el causant, no ho vas pagar amb mi, però vaig haver de notar alguna cosa, i vaig notar que estaves més dolça que de costum.
M’alegres el dia, la tarda i també la nit. Unes més que d’altres.
Estic allargant la mà, t’arriba? Vens?
19 febrer 2010 a 07:16 (Divendres, Pensaments, Sense musica)
Tags: buit, Divendres
Sensació de buit, sensació que has fugit.
Ganes de voltar, de volar, d’acabar.
Cada dia et penso, o penso que et tinc, o que et tindré i em fallen els ànims.
I cada dia hi torno i paro i engego.
Si no és més ric qui més té sinó qui menys necessita, no hi ha decepció si alguna cosa no arriba si no l’esperes. Oi?
8 gener 2010 a 01:40 (Divendres, Pensaments, Sense musica)
Tags: Divendres
Saps una cosa? He deixat aparcat la disfressa d’adult a l’ombra a la que pertany, he sortit amb les sabates noves, les ganes de conèixer, de canviar el mon, amb la capacitat d’emocionar-me, de no voler saber que no passa res per ser innocent. He baixat al carrer i havia plogut, feia olor a sorra mullada, he corregut, he passejat pels carrers on jugava quan era un infant, la memòria del passat ha tornat per uns moments, uns moments que han tornat i han passat de llarg.
Saps? Dura poc, però hom pot ser feliç.
T’espero demà, vens? I l’endemà i l’altre, tinc buit per a tu. Sense tu em sentiria buit.
Et guardo lloc.
11 desembre 2009 a 11:00 (Divendres, Musica, Pensaments, Vivencies)
Tags: Divendres, rosario, te quiero
Finals del mes de novembre, final de l’alegria del dia a dia, dels ulls que m’observen i no m’ho diuen, del mon de les petites coses que construeixen una de gran i ho he sabut tard.
Principi d’un full en blanc difícil d’escriure, de dibuixar, d’omplir. Principis d’ansietat. Pilars dels que ho aguanten tot i que allà hi son, però que consten de fer servir. Pilar de l’amistat.
Mitjans dels dies llargs, una trobada inesperada, un punt i seguit agredolç, jo inventaria la palabra dolçagre.
Entre record i record, sembla com si t’acostessis a mi, quan ja no puc més, i noto la teva mà al meu clatell fred, em dius que no passa res, la meva respiració es tranquilitza, el cor es desaccelera, em mires als ulls i somrius, respiro profundament i desapareixes amb l’aire exhalat.
Torno a tenir por, a tremolar, però torno a notar que ets aqui, ben endins, ben profundament ubicada, i això em tranquilitzarà durant un temps.
Entre experiència i experiència, només me n’adono que vull plegar, demanar el compte i marxar deixant propina, deixant-ho tot i tornant a començar.
27 novembre 2009 a 12:00 (Divendres, Musica, Pensaments)
Tags: avril lavigne, Divendres, fugir, imagine
Imagina que podem anar a correr, a nedar a la platja, a ballar com tontos fins que s’acabi la nit… no estic fent un anunci de tampax, és tan senzill com deixar de suposar evidències, no et passa que ningú no diu res i al final, l’un per l’altre… Doncs això. A nene guta nena i no la vol deixar escapar. Ho puc dir més alt. A NENE GUTA NENA.
T’explicaré el procés: esperaré, em cansaré d’esperar i fugiré a esperar. Senzill. True love waits, recordes?
Adéu.
25 setembre 2009 a 23:32 (Divendres)
Tags: Divendres, nen, payasos de la tele, tristor
El noi no sap perquè fa les coses ni perquè es fan les coses, el seu comportament és socialment normal, i si no ho és, algú li ha dit en petit comitè que si, llavors el seu comportament torna a ser socialment normal. Al noi se li acumula la feina, i quan nota massaa càrrega, descarrega amb els seus amics, amb el significat més pur de la paraula amistat, amistat de veritat, sincera, com et sembla tot als 6 o 7 anys. El noi torna a no entendre res, conflicte d’adults, conflicte de valors, autoinculpació per trobar un culpable i demostrar que se’ls estima els grans i per a que hi hagi desenllaç. Fals final del problema i inici de la cadena.
El noi es torna a rebaixar i no sap ni el significat d’aquesta paraula, tot sigui pel bé comú, tant fa que rebi amb força l’autor dels seus dies, tant fa les nits que fa que no dorm bé, tant fa el rendiment escolar. Sacrifici és igual a benestar relatiu.
El noi no sap perquè fa les coses ni perquè es fan les coses, només vol ser normal, com la resta, o destacar per altres coses, d’altres que siguin bones.
…
…
…
14 agost 2009 a 12:00 (Divendres, Musica, Pensaments)
Tags: bruce, Divendres
Bruce Springsteen – Mary’s place
Hola, gateta. Avui he dormit bé, rebé, requetebé, ja n’hi ha prou. He pres un cafè, com sempre, un segòn cafè, com sempre, he tingut una sensació com mai l’havia tingut. Ja sé que ets tu la meva amiga, en qui confio tot, però la visió cristal·lina, clara i nítida m’ha arribat avui, acompanyada d’una certa por al desconegut.
Per fer-ho gràfic, és com si m’hagués llençat pel penya-segat de sempre i ara no sé on és el meu paracaigudes, ala delta, o que sé jo. La primera sensació és aquesta… després et trobo i se que puc comptar amb tu, com sempre, i tot torna a una relativa normalitat, però ets tu, fa temps que ho sospitava, ara ho sé.
(Estigues tranquila, et prometo que no torno a dormir vuit hores)
 | barcelonaijo on Felicitats |
| Aquella noche [CAT] on Aquella nit | |
| barcelonaijo on Dia 1 |
 | iriaka47kalashnikov on Dia 1 |
| iriaka47kalashnikov on Això passa per… |
