Això em pregunto jo, quan llegeixis això. Suposo que ja hauré acumulat històries, experiencies, curiositats… totes per compartir, amb tu, si tu vols.
Com veus, no tinc temps, no gaire, però t’ho dedico.
Somrius?
On estaré?
27 febrer 2011 a 10:29 (Diumenge, Pensaments, Sense musica)
Tags: Diumenge
Les curses de la dona
24 octubre 2010 a 12:42 (Diumenge, Musica)
Tags: Diumenge, neneh cherry
Una nova cursa de la dona a Barcelona, la de menor dificultat per a la dona. Les altres curses de la dona són les del dia a dia, les d’estar fent una cosa i estar pensant en la següent que has de fer. Les altres curses de la dona són així, són el dia a dia, són un no parar. Les altres carreres de la dona són les de la resta de l’any. La de voler perquè la feliciten el dia de l’aniversari d’algun fill, a ella també. La del reconeixement, d’una manera o una altra, però el reconeixement. La d’empassar-s’ho tot i callar, moltes vegades.
A tu, dona, a tu home, que ets a les meves estadístiques i oracions, a tothom que ho necessiti, el meu reconeixement, als lluitadors en silenci, als lluitadors que fan teràpia entre amics i amigues, a tots plegats: gràcies per encomanar aquesta més que lluita, aquestes ganes de no perdre als vostres amics i per imprimir-ho a la genética dels vostres fills.
Last night
2 maig 2010 a 04:13 (Diumenge, Musica, Pensaments, Vivencies)
Tags: dia de la mare, Diumenge, placebo
Bona nit. T’he sigut infidel, no he dormit ni he somiat amb tu. Alguna cosa m’ho impedeix, a veure qui és el guapo que demà, o ja avui, dia de la mare, està al 100%.
No recordava tanta, tanta tranquilitat. La música m’ha acompanyat. He escrit a un full en blanc, he fet de les meves, he posat al dia ordinadors, discos durs… tot fent poc soroll, havent de canviar d’habitació, posant a prova la meva vista nocturna.
És tard, o es d’hora, he estat fent de tot i no t’escapaves dels meus pensaments.
La propera nit d’insomni, serà amb tu? Va, pensa-t’ho…
Cansat
25 abril 2010 a 03:01 (Diumenge, Musica, Pensaments, Vivencies)
Tags: Diumenge, esgotat, rosario
¿Qué me das?
28 març 2010 a 01:48 (Diumenge, Musica, Pensaments)
Tags: castellà, Diumenge, iriaka, michael jackson, smile
Dímelo tú… sí, ¡tú! Si lo sabes, ¿porqué no? Si lo sabes, dímelo.
Tu día a día, parte de tu tiempo… eres mi quinto elemento!
¿De dónde sacas las pilas, de dónde tu energía? Sea de donde sea, ami también me alimentas, te leo y aprendo a ser sincero, a no dar rodeaos, a decir lo que pienso, a explicar los miedos sin miedo. Te debe funcionar, pues a medida que te leo y el tiempo pasa, se nota una evolución.
Veo la sonrisa de tus ojos e imagino una sonrisa grande, sincera, complaciente, contagiosa… rabiosa!
Me dejas copiar? Así sonreiré cuando pueda y lo intentaré cuando no pueda.
Dedicado a Iriaka. (petonets)
Somiava o no?
14 desembre 2009 a 00:29 (Diumenge, Pensaments, Sense musica, Vivencies)
Tags: Diumenge, silenci
M’aixeco, bon dia! Són les 7, és diumenge, no puc dormir més… no pot ser! Aprofito i escolto el silenci, i sento ser poc romàntic però haig de dir que sentia la nevera, algun cotxe pel carrer… Ja he anat al lavabo; va vinga, cafè. Calentet. Aromàtic. Descafeïnat, of course. T’escric això, aquí, des de la distància que m’has demanat. Pot ser fins i tot això no és per a tu.
Un moment un moment, el cotxe ha passat de llarg, la nevera ha callat, l’aroma del cafè arriba al meu nas i amb la llum de penombra de la campana extractora… si, ara si, silenci.
Aquesta sensació, queda-te-la, te la regalo, sé que la valoraràs.
Nota’m
20 setembre 2009 a 17:22 (Diumenge, Pensaments, Sense musica)
Tags: Diumenge
Que no sents la força que estic fent servir per a que vinguis? Com si fos un imant, intento que vinguis, no funciona, hauré de fer servir altres técniques. Avui no em conformo amb les lletres d’Eduardo Aute o amb llegir a Benedetti, avui et vindria a buscar, t’agafaria de la mà i deixariem tot el que volguessim deixar. Avui estic esgotat de no tenir-te, de que no em timguis, de que els somnis continuïn sent això, somnis i una mica malsons, no perquè no desitgi que es facin realitat, sino per que els estic amargant.
Avui recordo massa temps anteriors, en que fugia a la recerca de refugi i el trobava, ja fos volant amb la moto o sota l’ala d’algun bon amic.
He perdut massa coses, però a part d’aquesta reflexió que s’ha colat, m’importa més que no et tingui a tu, aqui, ara, fins que ens deixin.
Coses del directe
30 agost 2009 a 14:35 (Diumenge, Musica, Pensaments)
Tags: alejandro sanz, Diumenge
Alejandro Sanz – Corazón partío
S’està quedant un matí ideal, el sol toca bé i no es nota la humitat. Acabo de començar unes hores de llibertat programada i també desitjada. Havia fet els deures, tot perfecte. Bossa preparada, anar a correr i gimnàs, tarda de relax. Saps quan tens tantes coses a dir que no saps per on ni com començar? Sé que em pots entendre encara que les meves paraules no expressin massa.
La manca de companyia avui no ajuda, avui necessito que em diguin el que haig de fer, el que està bé i malament, he deixat de ser un adult per uns moments, només sé escriure i fer servir aquesta màquina, saps ón soc, vine a buscar-me i no em deixis tornar ja, prova si el que necessito és això, prova si és el que necessites tu.
La música tampoc no ajuda, em fa estar melancòlic, pensar en tu i escriure’t més del que cal i dir més coses del que toca.
El vi tampoc no ajuda, només a pensar, però a pensar massa, pel que sembla. I a que el temps passi més ràpid.
Em falten les dones per completar el trio viciòs, estaràs pensant. Avui no…
Avui necessito un altre tipus de companyia, que m’escoltin, que m’escolti un amic, que m’interrompi quan toqui, que no em doni la raó com als bojos. La candidata perfecta no pot ser, o si, per això t’escric des del meu interior esperant arribar fins el teu, esperant trobar-te algun dia.

Al menys, una cosa bonica en el dia d'avui
Tot semblava perfecte o si més no correcte, per tenir una tarda per a mi, porque yo lo valgo, però coses del directe, avui aquest tot em sembla res si tu no hi ets.
El meu heroi
23 agost 2009 a 16:30 (Diumenge, Musica)
Tags: Diumenge, heroi, mariah
Vens? El dia a dia és insípid i no visc, mato el temps, com diu Thom Yorke. Espero i miro passar el temps i la gent i em pregunto qui serà qui em rescati i em doni l’empenta que necessito, però no hi han herois poderosos com a la sèrie, no n’hi ha un Parkman que em llegeixi el pensament, no hi ha un Hiro que em transporti en l’espai-temps, no hi ha un Petrelli que em porti volant fins a tu, no hi ha un haitià que em faci oblidar a mi o a un altre coses que no hauria de recordar.

Mans que busquen propietària
Vens o no? Mentre la Mariah m’està dient que sigui fort i que l’heroi és dins meu, que m’alliberaré de les meves pors i que el camí és llarg i que quan perdi l’esperança sortirà aquest heroi, mentre em diu tot això jo m’ho crec i em faig una mica fort i torno a caure.
Vine d’una vegada. Estic sol, puc ser jo mateix, els sentiments surten sense control, amb el seu color, sense distorsions. Passa de tot pel meu cap, impotència i potència però guanya la primera, passen bons moments i dolents però avui guanyen els dolents perquè han sigut més i més intensos, passa… què més passa, passa adrenalina pel meu cor i noto com es transporta fins la punta dels meus dits, gairebé hi ha electricitat, es com si m’acabessis de tocar.
T’estic demanant que vinguis, vine, vine perquè aquests moments no són per a estar sol, vine perquè ja he après la lliçó, ja he fet tots els deures, ja no puc plorar més. Vine, dessitjo que em teletransportin, potser no estic massa desesperat perquè no ha sortit l’heroi que diu la Mariah que porto amagat.
Tot i així, vine quan puguis va, s’està quedant una tarda que no vull que et perdis.
Saturday night fever
16 agost 2009 a 12:00 (Diumenge, Sense musica, Vivencies)
Tags: Diumenge
No tens veu, el teu nas no nota olor, en lloc de silenci escoltes una xiuletada molesta i continu, increïblement et tapes tota la nit al mes d’agost, tens el cap com un baló de nivea… és la puta febre, un refredat, a l’estiu, per rematar. En menys d’un dia, com et canvien la vida els microbitxos.
No tinc ganes de pensar, em fa mal el so de les tecles. Guapa, em sabràs mimar? Jo crec que si. Fins després.




