El descans del guerrer

Bon dia… tarda o nit.

Fa poquet t’agraïa el teu recolzament. Fa el mateix temps, em tornaves a dir que no passa res…  si que passa. Gràcies, ja ho estic passant prou malament. Si acabés el dia sense una miqueta de pau, ho portaria pitjor. He tingut moments de tot, i sempre has estat al meu abast, ho hagi demanat o no. I no vull ser egoista ni desagraït. Gràcies pel repòs proporcinat.

De dilluns

Cap de setmana… llarg. Aquí és festiu avui i hem tingut tres dies, o millor dit matins de solet. Encara guardo la escalfor del sol a la cara, guardo sensacions, guardo moments agradables. He vist moltes disfresses aquests dies, les millors són les originals, les made by un mateix.

Enyoro certs moments d’aquest cap de setmana, del dilluns també.

Estic de dilluns, de dilluns silenciós, de passar desapercebut, i tal. És un bon dia per disfressar-se.

Ja vinc!

Uff… Quines presses! Arribaré o no… en aquests moments estic pensant en tot el cap de setmana, tot el viscut, tots els records, la volta a la rutina i a coses que un cavaller no pot esmentar. Ja m’explicaràs què tal el sopar, val?
Fins aviat…

 

Reflexió s/n

Deixa que em quedi, una miqueta, encara que no estiguis.
Deixa que et pensi, una miqueta, encara que no ho puguis saber.
Deixa’m perdre’t, perquè això significaria que et vaig tenir.
Deixa’m posseir-te, per sempre, això significaria que et vaig tenir i et vaig perdre.

Propostes 2011

T’has fet alguna proposta… seria pel 2011? De les meves, et diré que una és continuar apuntat al gimnàs (pagant i anant-hi), una altra continuar sense fumar, cosa que cada cop em costa menys de mantenir després de gairebé un any (el 17 de febrer farà un any!) i la més important, perdre uns kilets, cosa que ve relacionada amb una altra cosa que vull aconsseguir sin morir en el intento, que és sortir a córrer cada dia, si els dies acaben sent de 26 hores.

Aprendre idiomes i d’altres propostes antigues no seràn oblidades, temps al temps…

També, com l’amic o d’aquest bloc, d’on agafo prestada la foto, tinc un objectiu secret. I tu, quins objectius o quines propostes t’has fet per a aquest 2011?

Salutacions des d’aqui… mateix.

No és un dilluns més

La fi de les onades

No és perquè hagi vist dos cotxes aturats en un semàfor, i un dels conductors li deia de tot a l’altre, no. No és perquè feia aquest sol aquest 25 d’octubre, no. No és perquè hagi dormit bé, com un bebè per ser exactes, tampoc. No és per haver escoltat la veu més tranquil·litzadora, en viu, però per telèfon.

 

En part no és per això. Si em trobo estrany i tot el que m’envolta, deu ser perquè avui és dilluns i no et veuré, perquè és dilluns el sol, paraules tan poc esmentades i tan importants. Si em trobo estrany és per haver xafat la guitarra, encara que tingui solució.

Et compensaré, i amb interessos. De moment, em miro la platja, de ben lluny…

D’alegries i penes

Fa temps que no escribia. Ja saps, horaris, feina… esdevemiments, manca de temps. Ja saps.

Fa temps i en farà més, no és per falta de ganes; seràn els horaris, la feina, la manca de temps.

La malaltia ha volgut quedar-s’hi, no passar de llarg, de moment. Lluitarà però lluitarem, ho intentarà i ho intentarem, farà força i nosaltres en farem més.

Temps al temps, ja veuràs qui guanya.

Ara necessito deixar-me agafar la mà, que em diguis que tot sortirà bé, que em facis una abraçada d’aquelles que estrenyen quan veus que intento dir una sola paraula.

Fins aviat, princesa. Estaré aquí mateix.

Amb aquesta lluna…

Antonio Vega – El sitio de mi recreo

Mira quina lluna fa, avui és dilluns 26 i ahir, ahir diumenge hi havia lluna plena i la vaig poder capturar. El seu reflexe havia generat un mar de plata… el que no pot capturar la foto és el so, el murmuri de les onades trencant aquí, a 20 metres d’aquí, pero t’ho imagines, oi?

Ara mateix… ara mateix tu ets allà i jo aquí, tu diràs el mateix de mi, és clar. Però ens uneix la lluna, m’agrada pensar que ens uneix que mirem la mateixa lluna, que no estem tan lluny, a que no?

Falta un dia menys, gateta.

De Souda, Rest In Peace

Has marxat gairebé amb la primavera, donant entrada a una estació millor, més alegre, amb més llum, més plena de colors encara que la que has deixat, que quan ens has deixat. Vas nèixer un 16 de novembre, vas marxar el 18 de juny.

Serraller, mecànic, editor, periodista, escriptor i sempre bona persona, predicant amb l’exemple les bones maneres.

Només puc dir que vaig passar al costat de casa teva, en aquell autocar  ”…aquí viu Jose Saramago…” i que vaig pensar que era un lloc bonic, tranquil, espectacular per a la inspiració.

Us deixo amb les paraules de la seva vídua i traductora, donya Pilar: “Sólo tienen que llorar los que no le han conocido”.

Benvingut estiu.

Amiga…

Fugees – Bohemian rapsody

Mare, ja no penso en tu, quan tinc por, quan em sento atrapat, espantat, quan vull sentir-me estimat.

Mare, he conegut algú, que sé que és a la mateixa habitació que jo sense haver sentit les seves passes o abans d’haver sentit la seva veu. No és la dona que coneixes mare, és una amiga especial, tan especial que ha desplaçat a tots, i jo no sabia que et podien desplaçar.

M’he fet gran, jo sabia que madurar no era fàcil, però ara que veig que tot l’anterior viscut és com una comèdia, ja està tot dit.

Amiga, he parlat amb una persona important també, feia temps que no parlava amb ella, suposo que ja saps de qui parlo.

Vens? Tinc una llista de coses per comprovar si et faràn feliç o no, porto mitja vida imaginant-les i amb ganes d’experimentar.

« Entrades més antigues

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.