Celles en angle ideal, ulls de color més que mel, mirada perfecta.
Mans suficientments petites que agafaràn les meves.
Corbes de vertigen que no semblen reals. I tu encara penses que faig broma. O que són floretes. Doncs no.
Tanco els ulls i veig el que acabes de veure i més coses, els teus ulls mirant-me, a tu asseguda, callada.. Tanco les mans i ja saps, agafo aire. Aire gastat, cansat de la meva aura.
Ara me n’adono que treballo dia a dia com el mestre Benedetti explica a Táctica y estrategia.
Treballo per fer-te saber que tens tot el meu temps, com sempre l’has tingut.
