T’ho diré, et diré com t’estimo i com t’he trobat a faltar i com no vull trobar-te a faltar més. I t’ho repetiré, et diré com després de vuit hores no vull més hores de buit, com després que acaba la setmana no vull notar com acaben més coses, no vull desitjar més, mai més, que arribi un dilluns, no vull tornar a odiar que arribin les vacances, els ponts, els dies personals, els dies que et poses malalta, i no només perquè et poses malalta.
T’ho diria, ho faria demà però demà no estaré borratxo, o content, o no tindré incontinència verbal ni escrita.
T’ho tornaré a dir, serè, tranquil i convençut, si tan sol m’ho preguntes, i no cal que sigui amb paraules.
Déu meu guapa, fes-me cas… acabo de gastar les forces, els cartutxos, els últims esforços d’un ateu que es rebaixa a tot, i que pensa que no és rebaixar-se, perquè està convençut del que vol.
Amb un somriure,
Jo (esperant un “nosaltres”)
La sang de l'ànima
Per cert,no paris de llegir fins que no acabi la cançó, pots rellegir tantes vegades com vulguis, prova-ho.
