Has arribat abans de l’habitual i alhora has fet tard. Has vingut amb les ganes de guerra que jo tenia tot el dia i que jo ja m’he encarregat d’alleujar amb l’ajuda de la imaginació, del llit, de les mans. Has vingut abans i jo no ho sabia, i he començat a imaginar mentre t’esperava.
Havia deixat l’habitació a les fosques i t’he esperat, amb la penombra aquella, amb la poca llum dels foradets de la persiana, repartits amb perspectiva per tota l’habitació, des del terra a la paret passant pel llit, amb mi damunt, amb els foradets de llum marcant el relleu del meu cos.
Havia deixat tot preparat, tu vindries i jo et rebria com et mereixes, fora bosses, jaquetes i tot el que t’hagués impedit tenir les mans lliures, lliures per a tu i per a mi.
Havia la música posada, havia el ventilador al sostre, en moviment, esperant-te, esperant-nos. Però mentre t’esperava, quan he volgut recordar-te una mica més, quan he anat a agafar el teu perfum del teu calaix, he vist la teva roba interior, negra, petita, transparent i novament petita, i he recordat que tapa poc més que el justet, que no arriba a ensenyar del tot però que em fa imaginar molt, que em posa, que només tu saps saps com em posa això… i ha començat tot.
I de còmode he anat passant a descordat, amb un tanga teu a les mans, intentant d’olorar i ensumar alguna cosa més que el suavitzant, passant-lo pel meu cos, fregant-me totes les parts que t’estàs imaginant.
Després, després d’un escalfament més llarg del que penses, després de tenir-la injectada en sang una bona estona, la he alliberada, la he observada un moment i ho torno a pensar, això només es posa així per culpa teva, cap altra dona ha aconsseguit posar-me la temperatura com ho aconssegueixes tu.
Després d’alliberar-la he passat al mode imaginació més actiu, he imaginat que em sorprenies i t’unies a la festa, posant-te al meu costat amb molt poca roba per estar a la meva alçada i he continuat… com prometo explicar-te després. Fins ara mateix.
