No era cert…

Smashing Pumpkins – Disarm

No era cert que la setmana seria llarga, m’ha passat ràpid ràpid! Miro enrere i si que veig camí recorregut, experiències, coses fetes, quantitat, qualitat (de vegades), rutines… i només ha passat una setmana.

La (tràgica) notícia del que passar a l’andana de Castelldefells platja fins i tot va passar de puntetes. Els partits del mundial gairebé, la fòrmula 1… tu ets més d’esports que jo, no?

No era cert, no era del tot cert que la setmana seria tan llarga. Ha fet calor, una mica de son, un punt de trobar-te a faltar.

Es va acabar la setmana tonta, tinc ganes d’anar a la platja, vens?

Dia 1

Bon dia… nit o què sé jo. Com ja t’he dit, noto fred i calor, fred a la cara, calor a les mans.

Aquesta setmana pinta llargueta i per això m’he programat gimnàs i piscina i cosetes per passar ràpid ràpid i de puntetes. De moment, avui dimecres sí o sí passo per la sauna.

Ha sigut un dia llarg i vaig cansat físicament i esgotat de coco.

Falta un dia menys…

De Souda, Rest In Peace

Has marxat gairebé amb la primavera, donant entrada a una estació millor, més alegre, amb més llum, més plena de colors encara que la que has deixat, que quan ens has deixat. Vas nèixer un 16 de novembre, vas marxar el 18 de juny.

Serraller, mecànic, editor, periodista, escriptor i sempre bona persona, predicant amb l’exemple les bones maneres.

Només puc dir que vaig passar al costat de casa teva, en aquell autocar  ”…aquí viu Jose Saramago…” i que vaig pensar que era un lloc bonic, tranquil, espectacular per a la inspiració.

Us deixo amb les paraules de la seva vídua i traductora, donya Pilar: “Sólo tienen que llorar los que no le han conocido”.

Benvingut estiu.

Guapo!

He plegat, he agafat el metro, he mirat les cares de la gent; hi havia una, hi havia una noia que casualment he vist a l’anada i quan la he vist he pensat el mal que poden fer vuit hores mal portades. Què dolent, oi?

He arribat a casa, cansat, no t’he trobat. Has vingut després de sopar i m’has dit: guapo! I tot el cansanci, els pensaments grisos, la boca horitzonal… tot, tot ha marxat, com sempre.

No deixis de dir-m’ho, mai, si dubtes si m’agradarà, és que sí.

No pensava no trobar-te

Així era el títol del teu e-mail, sincer, sense més ni menys que sorpresa: “Ui, no pensava no trobar-te”. Em vas fer sentir, novament, important. Potser ho trobes poc important, tu. Però és precisament el que sembla poc important i/o petit el que acaba omplint aquests buits, d’aquests que cada dia en tinc menys. Són aquestes petites coses les que m’omplen, i no sóc petitet precisament, oi?

Gràcies al grup de Flickr 'Proyecto agua' per la foto

Veus la foto? Les algues Volvox globator s’uneixen en simbiosi. Per separat no són res, o no són el mateix; quan s’uneixen, han passat de ser petites individualitats a formar part d’un gran tot.

Per cert… si vols mira el que pot sortir d’imaginació i tendresa (amb el teu permís, Iriaka): clica.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.