U2 – I still haven’t found what I’m looking for
Bones! Les coses van de conya per aquí, els dies, més llargs, venen acompanyats de cada cop més hores de sol, i tret d’alguna al·lèrgia passatgera (espero), hem entrat bé a la primavera.
De tant en tant penso, penso que podries, que podries estar amb mi… i com recollim el que sembrem i tenim el que al cap i a la fi el que volem, així estem. Creia que ens acostàvem, però hi ha més distància, oi? M’agradaria que em corregissis, però les princeses no es pronuncien sobre opinions íntimes.
Tot això, tot plegat, com tot al mon mundial, passa per no lluitar prou, diu el meu subconscient.
Com et deia abans… visca la primavera!!
