Quines nits…

No paralaré de sexe… de moment. Només vull queixar-me, queixar-me d’una cosa que he hagut de fer aquesta setmana, que m’ha trencat la rutina, la gana, la son, el poder veure-la… i es que no m’agrada treballar de nits!

T’he trobat a faltar, molt, poc, regular… he tingut per escollir. De vegades em posava aquesta cançó, només pels moments més baixos. Segur que la coneixes.

Van Gogh

Nit sense poguer veure la lluna, nits que no eren d’estiu, nits en que no et tenia a menys d’un metre. Però tot canviarà, ja saps que si, ja saps que molt aviat.

Fins ara mateix, gateta.

Publica un comentari