The Christians – What’s in a word
Paraules que neixen i s’entenen, d’altres que neixen i moren, que han volgut ser enteses i no han tingut la oportunitat, on les puc trobar? Potser entre tu i jo, en el mar del context, aquest context difús que transforma qualsevol contingut en borrós. Paraules no rebudes, que tornen a l’emisor i no arriben mai al destinatari, paraules que elaboren frases i que també s’han perdut ja.
Frases mai més enteses, preguntes que mai més s’emetran i que continuaràn rebotant al meu cap, com pilotetes de goma amb moviment continu, dibuixant infinits segments.
Preguntes senzilles, transformades en complicades per haver de fer més d’un viatge boca-orella, per agafar matiços no desitjats cada vegada, per arrossegar més del que li tocava. Preguntes de fàcil resposta i de difícil emisió, vist des de la meva òptica. Càstigs d’aquells de dir… “deixa’m estar” i de no voler contestar, i de tampoc no dir que no vols contestar. Des de la meva òptica també, és clar.
Tristor, per tot plegat. Estimar és no haver de dir mai “ho sento”.
