El noi no sap perquè fa les coses ni perquè es fan les coses, el seu comportament és socialment normal, i si no ho és, algú li ha dit en petit comitè que si, llavors el seu comportament torna a ser socialment normal. Al noi se li acumula la feina, i quan nota massaa càrrega, descarrega amb els seus amics, amb el significat més pur de la paraula amistat, amistat de veritat, sincera, com et sembla tot als 6 o 7 anys. El noi torna a no entendre res, conflicte d’adults, conflicte de valors, autoinculpació per trobar un culpable i demostrar que se’ls estima els grans i per a que hi hagi desenllaç. Fals final del problema i inici de la cadena.
El noi es torna a rebaixar i no sap ni el significat d’aquesta paraula, tot sigui pel bé comú, tant fa que rebi amb força l’autor dels seus dies, tant fa les nits que fa que no dorm bé, tant fa el rendiment escolar. Sacrifici és igual a benestar relatiu.
El noi no sap perquè fa les coses ni perquè es fan les coses, només vol ser normal, com la resta, o destacar per altres coses, d’altres que siguin bones.
…
…
…
