Ja ho se que haig d’aprendre a que tot em rellisqui més, ja ho saps que tinc el biorritme baixet, ja sabem que l’important és madurar i no quan.
Ja sabia el que em costaria allunyar-me de tu i ja sabré el que és estar amb tu, viure, sentir i compartir, compartir amb tu.
Digue’m que hi ha algú, que li adreço a algú aquestes paraules, que no cauen en el buit, que t’agraden, que no t’agraden, que les tens en compte, que et fan pensar, perquè són teves.
Jo si que hi sóc, t’espero.
Higini ha dit,
17 Maig 2009 a 22:10
Sempre hi ha algú per la xarxa que recull les paraules que llences… aquesta és la seva gràcia.
Enhorabona pel bloc
barcelonaijo ha dit,
17 Maig 2009 a 23:18
Gràcies Higini