Què puc dir… Gràcies per les vostres lectures, continuaré fent exhibicionisme selectiu i qui vulgui ho continuarà llegint. Algú que conec diria que se’m fa feliç amb poca cosa però jo opino que això no és poca cosa.
Fins després…
Els estiraments
28 abril 2009 a 21:41 (Dimarts, Pensaments, Sense musica)
Tags: Dimarts
Has anat a correr últimament? Has fet estiraments? Diuen que s’han de fer abans i després d’anar a correr, i així per la propera vas més preparat. Doncs si, resulta que igual que les agulletes, el dolor va desapareixent a mida que t’has anat entrenant.
Sentimens
I per estar acostumat als sentiments, què? Bé, no a tots, però ja m’entens. No conec estiraments, medicaments ni sucres amb aigua per abans ni per després. Només (“només”) cal patir-los una i altra vegada, i la experiència farà que t’ho prenguis amb filosofia, no? Doncs no, t’acabo de xafar la guitarra? Com expliques que amb aquesta edat no estigui preparat per les papallones que sento quan passes a certa distáncia de mi, com expliques que tot em vingui de nou i no sapigui com agafar-ho tot plegat?
Em conformaré amb notar com s’atura el temps quan has decidit mirar-me, em continuaré quedant perplexe quan tot passi a càmara lenta perque estàs tu en escena, amb que el pols i la respiració s’accelerin i no poder-ho controlar, total perque m’has posat una mà a la esquena i m’has preguntat què tal, què tal el dia…?
Quant temps queda per acostumar-m’hi a tot plegat, quant temps resistiré, i què passarà quan alguna cosa canvii? La solució, en propers capítols.
(Els petits canvis són poderossos)
Què no t’he dit avui?
27 abril 2009 a 15:33 (Dilluns, Pensaments, Sense musica)
Tags: Dilluns, sol
Va, tu pots, a veure si ho encertes. Què és el que m’ha faltat per dir-te avui? Ho penso molt i jo ja ho se. Quan et mirava fixament, et deia que em deixessis més estona i tu m’has deixat, i he llegit alguna cosa inconfessable fins i tot per mi. Quan t’he agafat les mans t’he volgut transmetre tendresa i en canvi la he rebut, és com si hagués estret més que dits, una mena d’extensió dolça de tu.
El que veia estirat
Quan ens hem mossegat els llabis (no recordo qui ha estat el primer en fer-ho) he intentat de transmetre sensualitat i a partir d’aqui no recordo res, no se si la meva pell agafava temperatura degut al sol o degut al frec amb la teva pell, no se si les onades estaven ballant amb el mar o s’havien ficat dintre de tu, però jo les notava a sobre meu, amb moviments uniformes, amb el seu soroll regular i de pau, amb la teva olor barrejada amb el sol, amb la teva pell barrejada amb la sorra… No recordo res concret del que t’he dit avui ni del que m’has volgut dir, del que he donat ni del que he rebut, però em queda un regust suau, dolç i sensual, i desitjo tornar i canviar el sol per la lluna i deixar posades les onades, la sorra i el poc vent, la olor a sal de l’ambient i per suposat, tu.
Un altre dia de platja
27 abril 2009 a 00:06 (Diumenge, Pensaments)
Tags: chambao, Diumenge
Dia de platja… diferent. No feia sol, si que feia vent, no t’he tingut al costat però si que has estat dintre de mi, manipulant els meus pensaments, jo ja tenia prou amb mirar el mar i com trencaven les onades, i amb mirar els pescadors, com seien allà tranquilament, mirant la seva canya, mirant els seus estris.
Però tu demanaves pàs amb força, i t’obries camí, no se si amb les manetes, no se si amb la mirada, però entraves com volies i deies que aqui sóc jo, ara estigues per mi, ara t’estic agafant la mà, ara sóc jo la que decideix per on passejar, la que no et deixarà solet i ocuparà tota la teva atenció. Però a estones me n’adonava que amb la mà no agafava més que vent, amb molt de iode però vent, que continuaves estant a la meva imaginació i al meu cor, que feia d’armari i em deia que estàs dessitjant de sortir, de sortir tu i que sortim plegats i siguem més feliços que la vuitena part d’un dia qualsevol. De sobte tornaves, amb la intermitència que volies, sense demanar més permís que el que t’han atorgat els teus ulls, amb la teva millor mirada, sense voler però fent que et trobés a faltar més del que t’imagines. De sobte marxaves, però et notava al meu interior, marcant-me els passos de la vida, bategant per mi.
De qualsevol manera, ja saps que repetiria aquest dia, amb tu, de la mà, sense tenir en compte el vent, els pescadors ni altres atrezzos.
Un dia a una platja
26 abril 2009 a 01:43 (Dissabte, Pensaments)
Tags: Dissabte, platja
Hola, tu. Avui em preguntava què fa que el dia sigui dia o jornada, què fa que el teu pis sigui un pis o una llar, què fa que el meu matí hagi estat simplement maravellòs. Què fa que tot estigués buit quan has marxat? Doncs tu, tu i tu.
Avui havia de ser un dissabte normal i ha estat d’allò més bé, gràcies a ser una mica maquiavèlics, ho dius així?
Platja a Barcelona
Hem anat i tornat, hem viscut i hem mort, hem tocat el cel per haver de baixar, però ha merescut la pena. Sempre dic que prefereixo sentir i pagar el preu de patir que morir sense haver sentit res. Avui t’he sentit per tot el meu cos més que el propi sol i no m’has tocat, he notat la teva química als meus llabis, a la punta de cada dit i per tot el meu cabell. I quan he tancat els ulls no hi havia foscor, hi havia tot un ball de sentiments i sensacions, i quan he obert els ulls eres allà mirant-me, per sorpresa, com fent de final feliç.
Qualsevol dia, els moments bons ocuparàn la part més gran del dia. El dia que perdem la por i guanyem ganes de viure. No creus?
No vull
24 abril 2009 a 01:38 (Divendres)
Tags: Divendres, no
No vull empipar-me més, i menys amb mi mateix. Ni plorar si no és d’alegria, ni cada dia, no vull. Ni parlar ni que em parlin amb marrades, de debó que no. No vull continuar plorant mentre escric això, no vull que llegeixis això, no se perquè escric això, no-res-mai. No vull estar negatiu, no vull que ho pagui ningú, però no vull guardar-me el que tinc aqui dintre, mira i no toquis, et tacaries de negre, de fosc, de gris i de dolor, de gana, de fred, de molta tristor, de ferro rovellat, de ganes de plorar, d’habitacions buides, de carrers sense sortida, de ganes de tu i de no tindre’t al costat, de coses que em recorden que t’agafaré la mà i tota aquesta negativitat simplement s’esvairà.
No vull posar musica, no vull existir, no vull no existir, no vull aixecar-me demà aqui, no vull anar a treballar, no vull no anar-hi, no vull més rutina, no vull no voler, no vull ni voldré gent que no m’estima.
No volia no voler, però m’he quedat més be.
Els altres plans
23 abril 2009 a 23:38 (Pensaments, Sense musica, Vivencies)
Tags: Dijous
Booones. Després d’escriure aquest post per cinquena vegada, espero que ja quedi gravat, gràcies.
Des d’ahir ha sigut tot estrany. He canviat els meus plans, primer pels altres i després per mi. I multiplica-ho per dos, per resumir.
I vull abans de marxar deixar una rosa per si la vols, és el dia que toca.
Regal de Sant Jordi
També tenia una rosa més vermella, un llibre, una tarda junts, un munt de coses previstes per improvisar i uns ulls que mirar i on veure’m reflectit. Però com no ha pogut ser, m’ho guardo per a un altre dia.
La llista de coses per a un altre dia és gran, podriem omplirla amb meitat de les meves il·lusions, espero tenir temps algun dia per a compartir-les amb tu i veure quina cara fas.
Bona nit a les princeses de Sant Jordi. Estic segur que un dia sabré si la meva imaginació està equivocada. Fins aviat.
Els plans
23 abril 2009 a 08:28 (Dijous, Pensaments, Sense musica, Vivencies)
Tags: Dijous
Tenia plans per a avui, plans d’allò més interessants… per a mi. Seure a algun lloc no dissenyat per a seure i mirar la gent com passa, o com passa el temps, temps per a mi mateix, porque yo lo valgo.
Assegut
Ja m’havia autoconvençut que mai més, i m’he tornat a deixar tocar l’agenda i trastocar els plans. Fas els deures i desprès la teva part del contracte no es compleix. Llavors te n’adones que està fallant alguna cosa, i no precissament des de fa poc. I continues necessitant aquesta via d’escapament, que continua sent necessària i que va acumulant-se.
Avui havia de ser un dia fora de l’habitual, però no habia pensat que fòs així. Ajuda’m, si pots, si t’ho demano.
No faré servir les paraules prohibides.
Buscant-te?
21 abril 2009 a 23:12 (Dimarts, Pensaments)
Tags: nessun
Bon dia. Avui a la fase aquesta que encara no estàs despert del tot, gairebé incoscientment passava pel meu aquella aria tan famosa del Turandot (Nessun dorma), si si, la que vaig conèixer gràcies a tu fa poc, una abans del boom amb internet i Paul Pots, q hi farem. El cas és que he recordat la lletra. Sempre dic que la pròpia música ja és el llenguatge, però deixa’m fer una excepció. Volia parar atenció i retenir la teva, no vull que dormis tu tampoc, princesa, a la teva freda habitació, mira les estrelles, que tremolen d’amor i esperança.
Digue’m que tornarem aviat a mirar el nostre sostre negre i que farem dibuixos amb els puntets, i digue’m que passarem la nit intentant endevinar si allò era una estrella o un planeta, i que m’abraçaràs faci fred o no, ja t’ajudaré a trobar excuses per fer-ho, a canvi que tu m’ajudis a dir-me per on van les teves pessigolles, si és que persegueixen el meu dit i si no què deu ser el que em fas sentir quan et toco. Digue’m quina excusa trobaré avui per no deixar de mirar-te, de mimar-te, digue’m on està el temps perdut i digue’m si es podrà recupera mai. I si pots, digue’m com t’ho fas per regalar-li el color de les teves dents i els teus ulls a la lluna, i perquè miro la platja i no m’agrada si tu no hi ets, i si encara poguessis, ensenya’m a no controlar-me més quan estàs a distància cero de mi, ensenya’m a agafar-te dels canells amb suavitat, o sense, i que la paret t’aturi, i que després la teva empenta tingui la suficient força per a guanyar-me i fer-me caure al matalàs i… al paradís i si t’atreveixes, i intenta dominar-me en aquest terreny. Veurem què tal la batalla.
Núvols i prims
20 abril 2009 a 08:08 (Pensaments, Sense musica)
Tags: Dilluns
Bones. Ja que al terç nord i al quadrant nord-oest hi haurà un increment de la novolositat, avui miraré de portar-me bé amb el dilluns. Que el dia passi el més ràpid possible, que la son s’escampi com la boira, que passi però que no arribi tan ràpid l’hora de plegar. Que em facis gaudir d’algun moment, no demano que m’enviïs un somriure, però deixa’m observar-te mentre fas coses que creus que no són interessants, mentre penses que no t’estic mirant, mentre simules no saber que algú t’estarà mirant.
Si si, ja he despertat. Segueixo observant els mateixos núvols prims, des del lloc de sempre, i algú m’ha dit que desperti que ja és hora. Seré bo i faré cas.
See you
