14 Desembre 2009 a 00:29 (Diumenge, Pensaments, Sense musica, Vivencies)
Tags: Diumenge, silenci
M’aixeco, bon dia! Són les 7, és diumenge, no puc dormir més… no pot ser! Aprofito i escolto el silenci, i sento ser poc romàntic però haig de dir que sentia la nevera, algun cotxe pel carrer… Ja he anat al lavabo; va vinga, cafè. Calentet. Aromàtic. Descafeïnat, of course. T’escric això, aquí, des de la distància que m’has demanat. Pot ser fins i tot això no és per a tu.
Un moment un moment, el cotxe ha passat de llarg, la nevera ha callat, l’aroma del cafè arriba al meu nas i amb la llum de penombra de la campana extractora… si, ara si, silenci.
Aquesta sensació, queda-te-la, te la regalo, sé que la valoraràs.
Feu un comentari
11 Desembre 2009 a 11:00 (Divendres, Musica, Pensaments, Vivencies)
Tags: Divendres, rosario, te quiero
Rosario – Te quiero
Finals del mes de novembre, final de l’alegria del dia a dia, dels ulls que m’observen i no m’ho diuen, del mon de les petites coses que construeixen una de gran i ho he sabut tard.
Principi d’un full en blanc difícil d’escriure, de dibuixar, d’omplir. Principis d’ansietat. Pilars dels que ho aguanten tot i que allà hi son, però que consten de fer servir. Pilar de l’amistat.
Mitjans dels dies llargs, una trobada inesperada, un punt i seguit agredolç, jo inventaria la palabra dolçagre.
Entre record i record, sembla com si t’acostessis a mi, quan ja no puc més, i noto la teva mà al meu clatell fred, em dius que no passa res, la meva respiració es tranquilitza, el cor es desaccelera, em mires als ulls i somrius, respiro profundament i desapareixes amb l’aire exhalat.
Torno a tenir por, a tremolar, però torno a notar que ets aqui, ben endins, ben profundament ubicada, i això em tranquilitzarà durant un temps.
Entre experiència i experiència, només me n’adono que vull plegar, demanar el compte i marxar deixant propina, deixant-ho tot i tornant a començar.
Feu un comentari
27 Novembre 2009 a 12:00 (Divendres, Musica, Pensaments)
Tags: avril lavigne, Divendres, fugir, imagine
Imagine – Avril Lavigne
Imagina que podem anar a correr, a nedar a la platja, a ballar com tontos fins que s’acabi la nit… no estic fent un anunci de tampax, és tan senzill com deixar de suposar evidències, no et passa que ningú no diu res i al final, l’un per l’altre… Doncs això. A nene guta nena i no la vol deixar escapar. Ho puc dir més alt. A NENE GUTA NENA.
T’explicaré el procés: esperaré, em cansaré d’esperar i fugiré a esperar. Senzill. True love waits, recordes?
Adéu.
Feu un comentari
26 Novembre 2009 a 11:55 (Dijous, Musica, Pensaments, Vivencies)
Tags: carlos nuñez, Dijous, mar adentro
BSO Mar Adentro – Carlos Núñez
No sos vos, soy yo.
M’has ensenyat a creure’m que sóc important, a créixer a estimar-me, a pujar, a criticar, a no callar, a tantes coses que t’haig d’agrair. He aprés a lluitar, he aprés de les meves reaccions, de les teves, de les nostres.
Mar endins
I ara, com el fi justifica els mitjans, responc preguntes per poder-les fer després, i ara, et deia, ara no cobro la meva part prepagada i ara, et deia, ara activo els esquemes que m’has ensenyat i passo per sobre del passotisme i em mantinc actiu, em crec important i insisteixo, critico, no em callo… i el mètode no funciona amb tu. Fins que no aprengui la nova lliçó, digue’m com porto la impaciència, els nervis, els cops de cor. Què vindrà primer, la impaciència i la lliçó o una resposta teva? Em sembla que ja m’he contestat.
Gràcies, novament.
Adéu.
Feu un comentari
17 Novembre 2009 a 23:33 (Dimarts, Vivencies)
Tags: Dimarts, paciencia
Radiohead – Karma police
Intercanvis, canvis de ritme, ritmes de canvi.
Canvio la teva pau per la meva guerra interior, només per un moment. Canvio el terror gratuït d’alguns dies per la teva llibertat d’expressió. Canvio la teva capacitat d’escollir per un dels meus “perquè si” que reboten a la meva oïda interna, al meu cervell, al meu caràcter.
Canvia’m el teu dia a dia per un dia, el teu minut més lletj, més odiós, el que més ganes tinguis d’esborrar de la teva memòria. Jo acceptaré el canvi, encantat. T’ensenyaré com se superen certes coses. Ensenya’m tu a no aguantar més.
Siguis qui siguis, has d’arribar aviat. Quan sigui el moment, sé que arribaràs.
Feu un comentari
3 Novembre 2009 a 04:05 (Dimarts, Pensaments, Sense musica, Vivencies)
Tags: desitjos, Dimarts
Paraules a l’atzar, esborranys al calaix… el temps passa ràpid o sóc jo? Intento agafar el ritme, les paraules noves em semblen velles i no les he pogut mastegar, temps fugit.
M’agradaria baixar-me d’aquest autobus que no m’ha fet cas de quan demanava la parada, o es que jo no l’he demanada?
Temps, necessito més temps per pensar-ho.
Feu un comentari
2 Novembre 2009 a 04:38 (Dilluns, Musica, Pensaments, Vivencies)
Tags: Dilluns, enyorança, nit, sau
No paralaré de sexe… de moment. Només vull queixar-me, queixar-me d’una cosa que he hagut de fer aquesta setmana, que m’ha trencat la rutina, la gana, la son, el poder veure-la… i es que no m’agrada treballar de nits!
T’he trobat a faltar, molt, poc, regular… he tingut per escollir. De vegades em posava aquesta cançó, només pels moments més baixos. Segur que la coneixes.
Nit sense poguer veure la lluna, nits que no eren d’estiu, nits en que no et tenia a menys d’un metre. Però tot canviarà, ja saps que si, ja saps que molt aviat.
Fins ara mateix, gateta.
Feu un comentari
27 Octubre 2009 a 06:09 (Dimarts, Musica, Vivencies)
Tags: christians, Dimarts, paraules, tristor
The Christians – What’s in a word
Paraules que neixen i s’entenen, d’altres que neixen i moren, que han volgut ser enteses i no han tingut la oportunitat, on les puc trobar? Potser entre tu i jo, en el mar del context, aquest context difús que transforma qualsevol contingut en borrós. Paraules no rebudes, que tornen a l’emisor i no arriben mai al destinatari, paraules que elaboren frases i que també s’han perdut ja.
Frases mai més enteses, preguntes que mai més s’emetran i que continuaràn rebotant al meu cap, com pilotetes de goma amb moviment continu, dibuixant infinits segments.
Preguntes senzilles, transformades en complicades per haver de fer més d’un viatge boca-orella, per agafar matiços no desitjats cada vegada, per arrossegar més del que li tocava. Preguntes de fàcil resposta i de difícil emisió, vist des de la meva òptica. Càstigs d’aquells de dir… “deixa’m estar” i de no voler contestar, i de tampoc no dir que no vols contestar. Des de la meva òptica també, és clar.
Tristor, per tot plegat. Estimar és no haver de dir mai “ho sento”.
Feu un comentari
3 Octubre 2009 a 15:59 (Dissabte, Pensaments, Sense musica)
Tags: Dissabte, Sense musica
Hola! Saps què… no et trobo i mira que t’he buscat. No desisteixo. Quan no et busqui, vindràs. Com aquest mini estiu que estem vivint, sempre benvingut i no sempre esperat.
Estic feliç, somrinc. Nomès hauré de visualitzar que vindràs, desitjar-lo amb força, i esperar.
Feu un comentari
