3 Novembre 2009 a 04:05 (Dimarts, Pensaments, Sense musica, Vivencies)
Tags: desitjos, Dimarts
Paraules a l’atzar, esborranys al calaix… el temps passa ràpid o sóc jo? Intento agafar el ritme, les paraules noves em semblen velles i no les he pogut mastegar, temps fugit.
M’agradaria baixar-me d’aquest autobus que no m’ha fet cas de quan demanava la parada, o es que jo no l’he demanada?
Temps, necessito més temps per pensar-ho.
2 Novembre 2009 a 04:38 (Dilluns, Musica, Pensaments, Vivencies)
Tags: Dilluns, enyorança, nit, sau
No paralaré de sexe… de moment. Només vull queixar-me, queixar-me d’una cosa que he hagut de fer aquesta setmana, que m’ha trencat la rutina, la gana, la son, el poder veure-la… i es que no m’agrada treballar de nits!
T’he trobat a faltar, molt, poc, regular… he tingut per escollir. De vegades em posava aquesta cançó, només pels moments més baixos. Segur que la coneixes.
Nit sense poguer veure la lluna, nits que no eren d’estiu, nits en que no et tenia a menys d’un metre. Però tot canviarà, ja saps que si, ja saps que molt aviat.
Fins ara mateix, gateta.
27 Octubre 2009 a 06:09 (Dimarts, Musica, Vivencies)
Tags: christians, Dimarts, paraules, tristor
The Christians – What’s in a word
Paraules que neixen i s’entenen, d’altres que neixen i moren, que han volgut ser enteses i no han tingut la oportunitat, on les puc trobar? Potser entre tu i jo, en el mar del context, aquest context difús que transforma qualsevol contingut en borrós. Paraules no rebudes, que tornen a l’emisor i no arriben mai al destinatari, paraules que elaboren frases i que també s’han perdut ja.
Frases mai més enteses, preguntes que mai més s’emetran i que continuaràn rebotant al meu cap, com pilotetes de goma amb moviment continu, dibuixant infinits segments.
Preguntes senzilles, transformades en complicades per haver de fer més d’un viatge boca-orella, per agafar matiços no desitjats cada vegada, per arrossegar més del que li tocava. Preguntes de fàcil resposta i de difícil emisió, vist des de la meva òptica. Càstigs d’aquells de dir… “deixa’m estar” i de no voler contestar, i de tampoc no dir que no vols contestar. Des de la meva òptica també, és clar.
Tristor, per tot plegat. Estimar és no haver de dir mai “ho sento”.
3 Octubre 2009 a 15:59 (Dissabte, Pensaments, Sense musica)
Tags: Dissabte, Sense musica
Hola! Saps què… no et trobo i mira que t’he buscat. No desisteixo. Quan no et busqui, vindràs. Com aquest mini estiu que estem vivint, sempre benvingut i no sempre esperat.
Estic feliç, somrinc. Nomès hauré de visualitzar que vindràs, desitjar-lo amb força, i esperar.
25 Setembre 2009 a 23:32 (Divendres)
Tags: Divendres, nen, payasos de la tele, tristor
El noi no sap perquè fa les coses ni perquè es fan les coses, el seu comportament és socialment normal, i si no ho és, algú li ha dit en petit comitè que si, llavors el seu comportament torna a ser socialment normal. Al noi se li acumula la feina, i quan nota massaa càrrega, descarrega amb els seus amics, amb el significat més pur de la paraula amistat, amistat de veritat, sincera, com et sembla tot als 6 o 7 anys. El noi torna a no entendre res, conflicte d’adults, conflicte de valors, autoinculpació per trobar un culpable i demostrar que se’ls estima els grans i per a que hi hagi desenllaç. Fals final del problema i inici de la cadena.
El noi es torna a rebaixar i no sap ni el significat d’aquesta paraula, tot sigui pel bé comú, tant fa que rebi amb força l’autor dels seus dies, tant fa les nits que fa que no dorm bé, tant fa el rendiment escolar. Sacrifici és igual a benestar relatiu.
El noi no sap perquè fa les coses ni perquè es fan les coses, només vol ser normal, com la resta, o destacar per altres coses, d’altres que siguin bones.
…
…
…
20 Setembre 2009 a 17:22 (Diumenge, Pensaments, Sense musica)
Tags: Diumenge
Que no sents la força que estic fent servir per a que vinguis? Com si fos un imant, intento que vinguis, no funciona, hauré de fer servir altres técniques. Avui no em conformo amb les lletres d’Eduardo Aute o amb llegir a Benedetti, avui et vindria a buscar, t’agafaria de la mà i deixariem tot el que volguessim deixar. Avui estic esgotat de no tenir-te, de que no em timguis, de que els somnis continuïn sent això, somnis i una mica malsons, no perquè no desitgi que es facin realitat, sino per que els estic amargant.
Avui recordo massa temps anteriors, en que fugia a la recerca de refugi i el trobava, ja fos volant amb la moto o sota l’ala d’algun bon amic.
He perdut massa coses, però a part d’aquesta reflexió que s’ha colat, m’importa més que no et tingui a tu, aqui, ara, fins que ens deixin.
15 Setembre 2009 a 21:30 (Dimarts, Pensaments, Sense musica, Vivencies)
Tags: Dimarts
M’agradaria poder dir-te que tot està bé, trobar les paraules, que t’ho creguis, que no facis cas de la meva cara de cansanci. M’agradaria trobar un buit, un minut, una paraula.
T”explicaria que els dies d’acumulació passen factura, que el dia t’escolleix a tu i no tu a ell, que per explicar batalles perdudes prefereixo no explicar res i així no m’enfonso.
M’agradaria deixar escapar les papallones o que estiguessin però no es notessin, ja n’hi ha prou. M’agradaria que el malson fos la meva vida, i que el dia a dia fos com somio.
M’agradaria que algú em digués que s’ha de fer en aquests casos, i em diràs… el que et mani el cor. Llavors ja tinc la teoria, ara falta l’altra part.
M’agradaria no trobar-te a faltar com ho faig, però si que m’agrada que m’hagis descobert límits pels que pensava que no estaria preparat… ara sé que hi han sentiments que tenen límit (que no final), perquè amb tu he tocat sostre.
M’agradaria poder escriure alguna cosa més, però per avui, aqui i ara deixaré de fer-ho.
12 Setembre 2009 a 16:15 (Dissabte, Musica, Pensaments, Vivencies)
Tags: avançaments, Dissabte, franz ferdinand
Saps què? L’altre dia quan tornava de la feina, amb cotxe, mirava la quantitat de cotxes que m’avançavem. No em deixaven avançar, potser estava massa cansat i mancat de reflexos per atrevir-me a fer-ho i al final vaig passar una estona llarga al carril dret.
No havia tingut una setmana bona i no podia evitar la comparació fàcil. Cada cop que m’avançava un cotxe i s’allunyava, jo el veia com un sentiment perdut o que feia temps que no tenia. Em va avançar un cotxe que vaig dir… mira, allà va la meva felicitat (relativa), un cotxe que era petit, és clar. Aquest sabia que tard o d’hora l’acabaria agafant, ni que fos veure’l i tornar-lo a perdre. Un altre el vaig comparar amb l’estabilitat, emocional, laboral… un equilibri trobo que necessari, i que també m’ho estàn demanant cos i ànima. Veus el que passa per oblidar-me de possar la meva música? Et possen el que volen a la ràdio i no acabes de ser tu mateix. Al final, el trajecte de sempre se’m va fer més curt.
Suposo que hauràn més avançaments, però com diuen que la vida és un viatge, no un destí, em quedo amb aquest viatge i si tinc més sensacions te les faré saber.
Bona tarda a les gatetes que no es guarden res i que fan sentir important el seu ratolí per haver-li explicat tot.
9 Setembre 2009 a 01:04 (Dijous, Sense musica)
Tags: Dijous, enfermetat
El senyor més gran d’alçada i gairebé més petit d’edat s’ha trobat el circ fet un circ. El circ més gran d’alçada i gairebé més petit d’edat ha fet el senyor més gran una mica més petit. I te n’adones que el circ laboral avui no l’importava gens, passa a un segon terme quan el circ de la vida l’ha passat una mala jugada.
Sense voler ni demanar-ho, el senyor gran i petit passa la prova de la tranquilitat externa, ves a saber el que està bullint per dintre. Impotència, tristor, segur. No et diuen cada dia que el teu pare té un càncer. Ahir no, avui si. La ignorància ajudava a estar tranquil. La informació no fa cap mal, diuen. I ara què? Ara t’hauràs d’esperar, amic, temps al temps i a aprendre de la experiència, potser demà em toca a mi i t’hauré de demanar que estiguis al meu costat, com faig jo, amb certa distància, per a que no et sentis vigilat, però pots saber que pots contar amb mi. Per això et posso aquesta foto tamany “tu”, grandullón, no sé com fer-ho millor per animar-te en aquests moments que amagues de tot i no sempre pots exterioritzar.
Per cert, la foto vol comunicar optimisme, per si no te n’has adonat, tonto.
5 Setembre 2009 a 16:36 (Dissabte, Musica, Pensaments)
Tags: Dissabte, extreme
Si pogués et diria un munt de coses que tinc guardades i espero dir-te-les quan el moment em trobi.
Si sapigués com, t’explicaria com ho he fet per a que la força m’acompanyi i de moment perduri. Has de saber que aquesta força un dia t’agafarà la mà, aturarà el temps i et dirà que vull que siguem un el temps que ens quedi.
Si pogués et diria que em costa no necessitar-te, que m’emociona que ploris llegint coses que he escrit; són per a tu i només tu i jo en coneixem tot el sentit.
Si pogués et diria que t’estic escrivint menys perquè et puc dir el que vulgui quan vulgui, en directe, sense teclats tipografies ni amagatalls ni clandestinitat.
Si pogués seria menys egoista i no et demanaria (ni et demano) que em diguessis alguna paraula que necessito sentir, per molt clar que estigui tot, tot i tot, inclosos els sentiments. Per aquest motiu, no et diria ni et dic que t’estimo, perquè seria redundant, rococó, gairebé exagerat.
Si pogués et diria… tanca el llum, tens soneta?
 | barcelonaijo a Hi ha algú? |
 | Higini a Hi ha algú? |
| barcelonaijo a Aquella nit |
 | Arqueòleg Glamurós a Aquella nit |
