Molt bona nit

Queen – A kind of magic

Molt bona nit, princesa.

Com sempre, has esquivat les meves preguntes, com sempre he insistit i he acabat quedant amb sentiment de culpa, per ser pesat.

Em pregunto per què ho faig, d’insistir i per què ho fas tu, d’introduir una pregunta a mitges i després dir… ja t’ho diré. Aquesta és la teva màgia.

Em pregunto tot aixó i més, i tu no tens la resposta a res, o no me l’has volgut donar.

Felicitats

Qui vulgui que es doni per al·ludit.

Idea… Fi.

.IDEA? IDEAL

.                         FELICITAT

.EQUILIBRI

.                        SATISFACCIÓ

.IGUALTAT

.                         CORRESPONDÈNCIA

.RESPECTE

.                         RETRETS

DECEPCIÓ

.                         CONFORMITAT

.                         INCONFORMITAT

.IL·LUSIÓ

.DESIL·LUSIÓ

.                         CEDIR

.MASSA

.

.POC

.RES

.TOT

.                         DONAR

.REBRE

.                         PATIR

.ESPERAR

.                         PLORAR

.             POR

.            FI

T’ho diré

Coldplay – Fix You

T’ho diré, et diré com t’estimo i com t’he trobat a faltar i com no vull trobar-te a faltar més. I t’ho repetiré, et diré com després de vuit hores no vull més hores de buit, com després que acaba la setmana no vull notar com acaben més coses, no vull desitjar més, mai més, que arribi un dilluns, no vull tornar a odiar que arribin les vacances,  els ponts, els dies personals, els dies que et poses malalta, i no només perquè et poses malalta.

T’ho diria, ho faria demà però demà no estaré borratxo, o content, o no tindré incontinència verbal ni escrita.

T’ho tornaré a dir, serè, tranquil i convençut, si tan sol m’ho preguntes, i no cal que sigui amb paraules.

Déu meu guapa, fes-me cas… acabo de gastar les forces, els cartutxos, els últims esforços d’un ateu que es rebaixa a tot, i que pensa que no és rebaixar-se, perquè està convençut del que vol.

Amb un somriure,

Jo (esperant un “nosaltres”)

La sang de l'ànima

Per cert,no paris de llegir fins que no acabi la cançó, pots rellegir tantes vegades com vulguis, prova-ho.

Imaginant amb calor

Sexual healing – Marvin Gaye

Has arribat abans de l’habitual i alhora has fet tard. Has vingut amb les ganes de guerra que jo tenia tot el dia i que jo ja m’he encarregat d’alleujar amb l’ajuda de la imaginació, del llit, de les mans. Has vingut abans i jo no ho sabia, i he començat a imaginar mentre t’esperava.

Havia deixat l’habitació a les fosques i t’he esperat, amb la penombra aquella, amb la poca llum dels foradets de la persiana, repartits amb perspectiva per tota l’habitació, des del terra a la paret passant pel llit, amb mi damunt, amb els foradets de llum marcant el relleu del meu cos.

Havia deixat tot preparat, tu vindries i jo et rebria com et mereixes, fora bosses, jaquetes i tot el que t’hagués impedit tenir les mans lliures, lliures per a tu i per a mi.

Havia la música posada, havia el ventilador al sostre, en moviment, esperant-te, esperant-nos. Però mentre t’esperava, quan he volgut recordar-te una mica més, quan he anat a agafar el teu perfum del teu calaix, he vist la teva roba interior, negra, petita, transparent i novament petita, i he recordat que tapa poc més que el justet, que no arriba a ensenyar del tot però que em fa imaginar molt, que em posa, que només tu saps saps com em posa això… i ha començat tot.

I de còmode he anat passant a descordat, amb un tanga teu a les mans, intentant d’olorar i ensumar alguna cosa més que el suavitzant, passant-lo pel meu cos, fregant-me totes les parts que t’estàs imaginant.

Després, després d’un escalfament més llarg del que penses, després de tenir-la injectada en sang una bona estona, la he alliberada, la he observada un moment i ho torno a pensar, això només es posa així per culpa teva, cap altra dona ha aconsseguit posar-me la temperatura com ho aconssegueixes tu.

Després d’alliberar-la he passat al mode imaginació més actiu, he imaginat que em sorprenies i t’unies a la festa, posant-te al meu costat amb molt poca roba per estar a la meva alçada i he continuat… com prometo explicar-te després. Fins ara mateix.

Sol

Aquí em tens, assegut en un racó de l’habitació, encongit, abraçant els meus genolls, que li serveixen de suport al meu cap. Aquí i així estic jo, esperant a no sé què i a no sé qui. Al fet que em salvin, em rescatin, cagat de por, en comptes de pensar en una vida per davant. Molta vida i poca preparació, molta ensopegada i molt aprendre, però mai és suficient, pel que sembla. Pel que sembla un creix sol, sol davant de tot i tots, unes vegades mes que d’altres.

Aquí em tens, aquí assegut, sense voler plorar més, no crec que ningú es mereixi tant puto càstig, deixeu-me estar, a les meves esquenes, a les meves ulleres, al meu estómac i als meus nervis, a la meva hipertensió.
Aquí assegut, amb els ulls tancats, tot sembla fosc fins que els obro. I veig llum i m’aixeco i m’asseco les llàgrimes i me’n vaig i deixo la foscor per qui la vulgui. Mentre algú cregui en ella, existirà.

Idiotitzats

Pare, te n’has anat, i pare, sento dir-te que no volen fer complir la teva voluntat, aquella persona que tant et deia que t’estimava pare, ara mateix només diu coses en boca teva, només perquè ja no pot replicar. Tú saps que no busquem res material, que volen que es compleixi la teva voluntat, jo sé que entre les teves preferències no hi havia la de mantenir vagues, per això la indignació, per si t’arriba cap vibració, allà on siguis. I la gent, idiotitzada pels diners, què macos.

Si, pare, et trobem molt a faltar, nosaltres i els nostres satèl·lits. Qui serà ara el meu filòsof de capçalera, qui serà la meva referència, com puc continuar, pare? Ara que me n’adono que els fills donen força, i els pares també. Gràcies per seguir existint, allà on siguis.

Merda!

Esta tarde…

Roberto Carlos – Esta tarde vi llover

Com he sentit en alguna cançó, alguna tarda he vist coses que no he compartit amb tu, coses que a tu et semblarien ximpleries però que hauries de tenir enveja de no haver-les viscut no sé si amb mi, o com jo les he viscudes.

Aquesta tarda no he vist ploure, no he vist gent córrer, però no hi eres. Hauria de dir que em costa d’agafar forces per continuar, que crec que em quedo aquí, que no cotinuo, que no puc sense tu. Però només ho penso.

I si…?

Chambao – Duende del sur

I si fossis la dona de la meva vida? I si t’estigués deixant escapar? I si hagués de lluitar més, en lloc d’observar com continues per la suposada línia correcta de la vida, sense voler ni recordar que existeixo? I si penses com jo, que si no lluito més, es que no vull estar amb tu? I si de debò manés el cor? I si fos tot més fàcil? I si no m’hagués tocat el follet del sud quan caminaves pel carrer? I si sapigués, digue’m, i si sapigués expressar-me millor? I si m’has entés? I si un dia tornessis a tocar-me l’esquena i dir-me… Hola, no he marxat mai? I si pogués escriure més i millor, tot i aquestes lents de contacte instantànies i borrosos que no he demanat?

Ell

Era tan gran per a mi que no hi ha paraula que jo conegui que el pugui definir. Era tan especial, que li perdonàvem les manies. Era tan poderosa la seva mirada que amb ell vaig aprendre el significat de la paraula respecte. Era per a mi tan gran la seva presencia, tan enorme la seva experiència, tan immensa la seva sapiència, que em costa de creure que ja no està entre nosaltres. Gràcies per haver existit. Allà on siguis, et seguiré parlant i demanant consell, pare.

« Entrades més antigues

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.